El passat 3 d’Octubre del 2017, Vilafranca es va sumar a l’aturada general que es va fer a tota Catalunya en rebuig a la violència emprada per les forces policials durant el referèndum del diumenge 1 d’Octubre.
El primer acte de reivindicació que es va dur a terme a la comarca, i amb la finalitat d’estendre l’aturada arreu de Catalunya, va ser el tall de l’AP-7 a les 7:00 del matí, fet per gent de tot el Penedès. Al llarg del matí, es van anar tallant altres carreteres i autopistes arreu de Catalunya.
A Vilafranca, les activitats realitzades durant el dia es van dividir en tres grups: per una banda hi havia un conjunt de piquets informatius, que a partir de les nou del matí van anar estenent l’aturada general; d’altre banda a la plaça de la vila es van organitzar activitats per la canalla organitzades per esplais i escoltes, i s’hi van crear i penjar pancartes i iniciar dues manifestacions (una al migdia i un altra a la tarda).
L’acte del migdia, va tenir lloc a les 12 a la plaça de la vila, on es va concentrar una gran multitud en contra de la violència utilitzada per les forces policials el dia 1 d’octubre. Després de la lectura del manifest, es va iniciar la manifestació, encapçalada per una vintena de tractors, que va acabar a la Rambla de Sant Francesc, després de realitzar el següent recorregut:
A la concentració de la tarda, uns 150 tractors van entrar poc abans de les 18:00 h. al centre de Vilafranca i van omplir la Rambla de Sant Francesc, per on més tard passaria la manifestació. A les 18:00 h. en punt, es va repetir la concentració a la Plaça de la Vila, i s’hi va realitzar un acte en el qual es va llegir un manifest, amb la participació dels bombers, les tres colles castelleres de Vilafranca i un cor i amb un grup de grallers, que van interpretar cançons com l’ Estaca, el Cant de la Senyera i els Segadors. A continuació, es va iniciar una marxa, que va finalitzar a la Rambla de la Girada, seguint aquest itinerari:
L’aturada general tenia com a objectiu donar a conèixer arreu del món el procés independentista català. Tot i així, encara hi ha molta gent que no sap realment els motius pels quals molta gent vol la independència de Catalunya ni el que aquesta suposaria, entre d’altres incerteses relacionades amb el procés. Per això, a continuació hem escrit les respostes a algunes preguntes freqüents..
1- Per què una part de la població de Catalunya vol la independència?
Una de les raons per les quals un part de la població catalana demana que se li reconegui com a Estat, és la història. Fa 300 anys, Catalunya pertanyia a la corona catalano-aragonesa, amb una forma pròpia de govern i lleis independents. Després de la guerra de Successió entre les tropes borbòniques i les tropes imperials de la Casa d’Àustria, amb el principi del regnat de Felip V, aquest govern i lleis van quedar anul·lades.
Existeixen altres arguments: els partidaris de la opció independentista, argumenten que avui dia existeix un tractat amb les Nacions Unides, on es diu que tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. Pel que fa a l’economia, asseguren que una part dels impostos catalans que van a Madrid no torna a Catalunya per cobrir les necessitats públiques dels catalans (com per exemple l’aeroport, l’educació, la sanitat…). Un dels temes que més es recrimina en aquest sentit és el preu dels peatges, que en alguns casos ja han arribat a cobrir per cinquanta l’import original que costa la carretera.
2-Què és un referèndum?
Un referèndum o plebiscit (plebi què és poble, i scit què és saber) és una votació on el poble escull entre unes opcions limitades (sovint, sí o no) sobre un tema d’interès general. El què es va fer el dia 1 d’octubre del 2017 a Catalunya, es va plantejar per part del govern de la Generalitat com un referèndum d’autodeterminació vinculant, en canvi era considerat il·legal per l’Estat i un sector del panorama política català, ja que la Constitució Espanyola no el permet. Per tant, afirmen una part dels anomenats constitucionalistes, per poder realitzar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, s’hauria de modificar la Constitució. Els resultats de l’1 d’Octubre van ser d’un 90,18% a favor del sí i un 7,83% a favor del no, amb una participació del 42%.
3- Què passaria si Catalunya s’independitza?
Els polítics que defensen l’independència afirmen que la UE acabaria acceptant a una Catalunya independent, però, fins el dia d’avui cap país l’ha reconegut com un estat.
Catalunya té la capacitat de ser econòmicament autosuficient, segons els economistes partidaris de la independència, i de no dependre de l’Estat Espanyol. Es calcula que Catalunya representa un 34% del Mercat Interior, i un 33% de l’ estranger i un altre 33% en l’Espanyol. Però existeixen arguments de tota mena. Per exemple, es pot considerar que en cas de que l’Estat Espanyol retirés per complet tots els càrrecs públics de Catalunya, es perdrien 50.000 llocs de treball, però el nou estat en crearia 90.000 de nous.
Els qui estan a favor de la independència defensen que l’economia catalana tindria conseqüencies clarament positives a mig i llarg termini, i, a l’igual que Andorra i altres països més petits que tenen tractats monetaris amb la UE, Catalunya no hauria de canviar l’euro per una nova moneda. Per altra banda, aquells qui s’oposen a la independència creuen, en canvi, que tindria efectes negatius, ja que, entre altres coses, Catalunya sortiria de l’eurozona i del mercat únic europeu, o perdria els fons i les ajudes europees al desenvolupament. Els contraris a la independència defensen, en fi, que el PIB català podria caure en un 20%.
En cas de que Catalunya s’independitzés, possiblement ho faria en forma de república, ja que en l’últim segle no s’ha creat cap nova monarquia a Europa i a més a més, la majoria del poble independentista no vol que hi hagi un rei, ja que un dels partits polítics independentistes que més vots té a Catalunya és ERC, un partit republicà.
